Mostrando entradas con la etiqueta didàctica. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta didàctica. Mostrar todas las entradas

jueves, 17 de abril de 2008

Quines modalitats generals podem diferenciar ?

La didàctica és una disciplina inclosa en les ciències de l'educació. Concretament, és una disciplina pròpia de de les ciències estrictament pedagògiques, nuclears. En aquesta subclassificació podem trobar alhora les diferents modalitats de la didàctica: la didàctica general, la didàctiaca diferencial, la didàctica especial (didàctiques específiques) i la tecnología didàctica.


En primer lloc, la didàctica general és aquella que s'ocupa dels principis generals i les normes per a dirigir el procés d'ensenyament-aprenentatge per arribar als objectius educatius. Ofereix models i visió de conjunt en la totalitat de l'objecte d'estudi. La seva funció no és l'aplicació immediata a l'ensenyament sinó analitzar críticament les grans corrents del pensament didàctic i les tendències predominants en l'ensenyament d'avui dia.


En segon lloc, la didàctica diferencial és la que fa les adaptacions necessàries a cada cas. En aquest cas, la didàctica ha de donar resposta als problemes derivats de la diversitat de l'alumnat.



En últim lloc, les didàctiques específiques tracten d'aplicar les normes didàctiques elaborades per la didàctica general a cada una de les matèries i/o camps d'estudi.


Quines són les finalitats de la didàctica?

En aquest apartat desciurem quines són les finalitats de la didàctica.




La didàctica esdevé una disciplina amb doble finalitat, tal i com autors com Zabalza (1990, 54), Bolívar (1995, 110) i Ulijens (1997, 112) posen de manifest. Aquestes dues finalitats rauen en la necessitat de distinguir entre les finalitats teòriques i les finalitats pràctiques de la didàctia que, com ja hem vist anteriorment, estan sempre necessàriament unides per a la construcció d'una didàctica útil, eficaç i mundana.



Les dues finalitats de la didàctica són: finalitat teòrica i finalitat pràctica



La finalitat teòrica

La finalitat teòrica de la didàctica tracta de descriure i explicar millor el seu objecte d'estudi, és a dir, el procés d'ensenyament-aprenentatge. Per a aquesta descripció, la didàctica cal que no prengui por al seu objecte d'estudi i l'afronti de cara.


No obstant, en aquest procés de descripció i explicació també es pot incloue la voluntat d'interpretar, on també caldrà que la didàctica es distancii de l'estudi i pugui reflexionar i aclarir els dubtes davant aquest estudi.



La finalitat pràctica




La finalitat pràctica de la didàctica consisteix en regular i dirigir en la pràctica el procés d'ensenyament-aprenentatge. Es tracta d'elaborar propostes d'acció, intervindre per transformar la realitat. Aquesta dimensió és totalment normativa i pràctica. Aquesta intervenció té molts objectius diferents, tot i que principalment vol provocar en l'alumnat la seva formació intel·lectual. A banda d'aquesta formació, vol aprofundir en el desenvolupament cognitiu de l'alumne per aconseguir que aprengui a aprendre. Per aquest motiu, la finalitat pràctica de la didàctica pretén ensenyar a utilitzar conscientment i intel·ligent les possibilitats de cadascú en el seu propi aprenentatge. Per tant, la cultura bàsica i el desenvolupament de les competències necessàries per augmentar-la constitueixen la formació intel·lectual, objectiu que ha d'aconseguir l'activitat didàctica.




Alhora també podríem definir les finalitats de l'educació segons La mediaciación Pedagógica (Prieto, Daniel; Gutiérrez, Francisco) són:

Educar per la incertesa

Educar per gaudir de la vida

Educar per la significació

Educar per l'expressió

Educar per conviure

Educar per apropiarse de la història i de la cultura