Quins són els agents educatius?

Els agents educatius donen resposta a una NECESSITAT.

En el primer nivell d’agent educatiu trobem els agents de gestió. Aquests s’encarreguen d’avaluar i gestionar l’entitat pública o privada que dirigeixi l’acció educativa. Aquella persona, entitat o institució que té la última responsabilitat educativa és el titular. Per tant, es tracta d’una titularitat pública o privada en funció de qui la dirigeixi . No obstant, és possible que aquest titular tingui un caràcter públic i privat, en tant que sempre serà una persona física qui dirigeixi l’acció. En aquest nivell trobem alhora altres grups que participen paral·lelament a la institució: EAP, ...Dintre d’aquesta mateixa idea però en un altre nivell podem tenir els agents que també gestionen: si posem per casun centre escolar serien la direcció, l’administració, el cap de departament,...

En un altre nivell trobem els agents tècnics. Aquests es classifiquen com a recursos i orientació i/o docents. Es tracta que ajudin a la implementació de l’activitat educativa. Els recursos i orientació poden estar integrats al centre.

D’altra banda, en un tercer nivell tenim l’organització i infraestructures i administració.

En un quart nivell, tenim altres agents que varien en funció de qui sigui el destinatari de l’acció educativa: si es tracta de nens, els pares i la família; si es tracta d’un grup en risc d’exclusió social, les entitats que treballen en aquest àmbit,...

Francesc Ferrer i Guàrdia: Biografia

Biografia

Ferrer va néixer a Alella (Maresme) el 10 de gener de 1859. Pertanyia a una família de petits propietaris rurals, catòlics i monàrquics.

Per diverses raons familiars, Ferrer va anar a viure a Barcelona i va entrar a treballar amb un comerciant de farina de Sant Martí de Provençals. Encara no tenia quinze anys quan el comerciant li va inscriure en classes nocturnes, iniciant-li en els ideals republicans. Durant la I República, el jove Ferrer va participar amb entusiasme en experiències d'educació popular. Durant els anys següents el jove autodidacta va estudiar a fons l'ideari de Pi i Margall i va conèixer les doctrines dels internacionalistas.

S'exilià a París, on va residir des de 1886 fins a 1901. En París va ser secretari de Ruiz Zorrilla i professor d'espanyol. Durant aquests anys, Ferrer va treballar en el projecte educatiu de l'Escola Moderna i en l'any 1901 es va dedicar a preparar el llançament de l'Escola.

L'èxit de l'Escola i la fama dels mètodes va multiplicar els centres racionalistes per tot l'estat. Aquesta Escola va interessar a les societats obreres i populars -no necessàriament anarquistes- perquè era l'alternativa al control del moment de l'Esglèsia.

La ideologia ferreriana dels anys vuitanta i de principis dels noranta és republicana. Concretament Ferrer és adepte al Partit Republicà Progressista de Ruiz Zorrilla. Evolucionarà posteriorment en un sentit anarquista: participa a fons en la campanya per a l'alliberament dels presos d'Alcalá de la Vall i en la creació del nucli sindicalista barceloní de Solidaritat Obrera. Era un partidari resolt de la vaga general i de l'any 1901 al 1903 subvencionarà un periòdic amb aquest mateix nom. Els seus articles en "La Vaga General" recullen la concepció llibertària de la vaga general com preludi de la revolució social la concepció de la qual va més enllà de la simple proclamació de la República. El dia 31 de Maig de 1906, dia de les noces del rei Alfonso XIII, un fet va omplir d'estupor el país: quan la comitiva real passava pel carrer Major madrilenya, el sabadellense Mateo Morral va llançar una bomba que va provocar la mort de vint-i-tres persones. Dos dies més tard era arrestat a Barcelona el director de l'Escola Moderna de la qual el jove anarquista era bibliotecari. Francisco Ferrer va ser acusat de complicitat però els tribunals no van poder provar cap càrrec i, després d'un any a la presó, va ser alliberat el 12 de juny.

Ferrer va estat recolzat per molts moviments republicans i anarquistes, tot i que la pròpia Escola va ser la forma que va tenir la dreta per jutjar-lo:

" L'Escola Moderna és un centre de propaganda ácrata, i la propaganda ácrata genera necessàriament l'acció terrorista. Per força Ferrer va ser còmplice de Morral, com ho havia estat d'altres actes terroristes anteriors."

El nom de Ferrer va lligat als esdeveniments populars de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909) i a la seva repressió. Va ser, de fet, la víctima més significativa i el principal cap de turc. Els arguments que no havien triomfat en l'any 1906, ho feien aquesta vegada: Francisco Ferrer va ser condemnat a mort i executat després d'un tèrbol consell de guerra. Moria en Montjuïc el 13 d'octubre de 1909. Mai es va demostrar que fos culpable del que se li imputava. La seva mort interessava a la dreta ultramontana i a l'estament militar

Uns dies després de la seva mort, les paraules pronunciades per Piotr Kropotkin a Londres quedaran com a record del pedagog català:

"Now he is dead, but it is our duty to resumeix his work, to continue it, to spread it, to attack all the fetishes which keep mankind under the joke of state, capitalism and superstition".

Monument a Ferrer i Guàrdia

Agents que intervenen en l’acció educativa. Cuadre visual

Quins són els punts destacaries de la matèria que hem estudiat i quina utilitat pràctica penses que poden tenir?

Didàctica i Currículum és una assignatura de Primer Curs del Primer Cicle de Pedagogia. És una matèria que recull una gran massa d'informació i tota de gran interés i utilitat per a la nostra tasca.

Els punts que destacaria és la profunditat en descobrir el concepte de didàctica, així com la documentació aportada per a millorar la informació.

D'altra banda, els agents i models que existeixen a la vessant educativa són de necessària aplicació per a una persona que vulgui aplicar de forma eficaç a la seva realitat educativa aquelles estratègies més adequades.

Alhora, el treball sobre el que vol dir currículum i la seva aplicació també ha estat un tema interessant a tractar, degut la necessitat de tenir uns conceptes bàsics per a l'ampliació dels mateixos en altres assignatures i/o cursos de formació de la professió.

No obstant, aquesta assignatura és la més "especialitzada" que hem fet des del començament de la carrera. Sembla orientada cap al món de l'educació més formal tot i que hem après, de les aportacions a classe i de les lectures, com el currículum també es pot aplicar en àmbit d'educació no-formal i com la didàctica és present a tot arreu.

Descriu de forma esquemàtica alguns d’una teoria de l’ensenyament i destaca la seva utilitat pràctica

Cada teoria té la seva pròpia aplicació del model de concreció.

En el cas concret de la teoria de Gowin desglosarem, bloc per bloc, les relacions amb el model de concreció:

Bloc 1: Tipus d'aprenentatge

Es tracta d'un aprenentatge conceptual

Bloc 2: Control de l'aprenentatge

El control el porta l'alumne, ja que "aprendizaje de todos aquellos ocntenidos que sean presentados al alumno en la condiciones establecidas por él"

Bloc 3: Direcció de l'aprenentatge

Professor-alumne

Bloc 4: Interaccions

Basat principalment en educador-educand

Bloc 5: Tipus d'agrupaments per aprendre

Tot i que la teoria no és del tot concreta, podem deduir que més aviat és un grup mitjà.

Bloc 6: Suport en l'aprenentatge

El suport bàsic és fer el que el alumne vol en el seu context.

Francesc Ferrer i Guàrdia: El projecte Educatiu

Projecte Educatiu

Durant els anys de militància política, Ferrer va treballar en el projecte educatiu de l'Escola Moderna i l'any 1901 prepara el llançament de l'escola. L'èxit de l'Escola i la fama dels mètodes que es feien servir va provocar que s'ampliessin a tot el territori espanyol aquest tipus d'escoles racionalistes, tot aprofitant el moment polític per renovar l'escola pública vers el control de l'Esglèsia sobre aquesta. Aquesta circumstància despertà l'interés de molts habitants de les societats obreres i populars pels plans escolars i els llibre de l'Escola Moderna.

Ferrer demanava una educació basada en l'evolució real i psicològica del nen i individualitzada per cada nen. Volia l'aplicació dels avenços en la psicologia infantil al favor dels propis nens i del desenvolupament espontani de les seves facultats, a fi que poguessin buscar lliurement la satisfacció de les seves necessitats físiques, intel·lectuals i morals. L'Escola Moderna proposava, a més, una educació basada metodològicament en l'ajuda mútua, en la solidaritat entre els homes i la crítica de les injustícies mitjançant l'estudi dels mecanismes i les condicions que les fan possibles.

En el moment d'obrir la primera Escola Moderna, en realitat existia ja certa tradició en els ambients del pensament humanista i progressista de la Catalunya: la fundació d'escoles laiques, molt vinculades al lliurepensament, al republicanisme i a les societats obreres, no era una iniciativa massa exòtica.

L'Escola Moderna estava fonamentada en l'educació integral i en la coeducación -de sexes i de classes socials (posició molt atrevida per a l'època, per ambdues qüestions). Segons Ferrer i Guàrdia, aquests pilars podien trencar el mur del dogmatisme intel·lectual i de la falsa moral imposada a cop d'autoritat, convertint-se en un nucli de permanent promoció de l'emancipació social.

Bona part dels ambients llibertaris confiaven en el treball en pro de la renovació educativa com instrument definitiu que abatria els prejudicis i permetria aconseguir l'objectiu d'una societat lliure, justa i fraterna. La pedra de toc és l'aprenentatge de la llibertat en la llibertat, mitjançant la via de la raó personal. El mitjà natural d'aquesta via, l'única que es basa en l'afirmació de l'autonomia del subjecte com condició de possibilitat del fet mateix de l'educació és, evidentment, la laicitat. Francisco Ferrer Guàrdia : "L'ensenyament racionalista pot i ha de discutir-lo tot, situant prèviament als nens sobre la via àmplia i directa de la investigació personal"

Ferrer Guàrdia, impulsor i ànima de l'Escola Moderna, havia connectat amb l'esperit de la renovació pedagògica per mitjà de les idees de Paul Robin -teòric de l'educació integral- en els seus anys d'exili a França. Després del frustrat intent de pronunciament republicà de Santa Coloma de Farners -inspirat per Manuel Ruiz Zorrilla- de 1886, Ferrer s'exilia i viu a França fins al mateix any 1901. Allí començarà la seva experiència docent, en els Cursos Comercials del Gran Orient de França, i com professor de llengua castellana. L'objectiu de fundar una Escola a Barcelona és, doncs, un fet que podrà materialitzar-se immediatament.

El concepte de Paul Robin d'educació integral, que engloba de manera simultània els components intel·lectual, físic, ètic, estètic i emocional de la personalitat i que no separa el món de l'estudi del món del treball, es barrejarà amb la defensa del mètode intuïtiu, inspirat en les teories de J.H. Pestalozzi i de F. Fröbel, que pretén obtenir el desenvolupament harmònic i progressiu de les facultats i aptituds naturals dels nens. Nens i nenes han de descobrir la realitat directament, no conformant-se amb allò que pugui dir-se, acadèmicament, sobre aquesta realitat. Sembla bastant clar que aquest tipus de procediments i d'expectatives han estat confirmats més tard per la pedagogia evolutiva de Jean Piaget. L'Escola Moderna van intentar donar forma a tot això:

"els nens i les nenes tindran una insòlita llibertat, es realitzaran exercicis, jocs i esplais a l'aire lliure, s'insistirà en l'equilibri amb l'entorn natural i amb el mitjà, en la higiene personal i social, desapareixeran els exàmens i els premis i els càstigs. Els alumnes visitaran centres de treball -les fàbriques tèxtils de Sabadell, especialment- i faran excursions d'exploració. Les redaccions i els comentaris d'aquestes vivències per part dels seus mateixos protagonistes es convertiran en un dels eixos de l'aprenentatge. I això es farà extensiu a les famílies dels alumnes, mitjançant l'organització de conferències i xerrades dominicals."

Destaquem una reflexió feta per la redacció de la seva biografia per part de la Fundació que porta el seu nom:

"En l'actualitat, en un temps marcat per la necessitat de generar actituds d'obertura intel·lectual i de raonament crític que ens capacitin per a garbellar la informació sense manipulacions, i de respondre als reptes suscitats per la transformació tecnològica i social que ens conduïx cap a la denominada era de la comunicació, és imprescindible saber col·locar els processos d'accés i de transmissió del coneixement al servei del progrés ètic de la humanitat. Una formació d'aquest tipus, que no acaba mai, és la qual pot proporcionar un ensenyament laic i racionalista, constituïda en una de les eines imprescindibles per a construir una societat d'homes i dones no mediatizados i capaces de dirigir les seves pròpies destinacions, és a dir, de llaurar la seva llibertat i la seva felicitat"

Quin paper tenen els models en la concreció de les accions educatives?

“Un model és una construcció que es presenta de manera simplificada una realitat o fenòmen amb la finalitat de delimitar algunes de les seves dimensions que permet una visió aproximativa (...)”

Els models de concreció tracten sobre els eixos bàsics en què s’aborden les teories de l’aprenentatge. Aquestes teories s’estudien sobretot des de la psicologia i varien en funció de l’orientació i el corrent d’estudi.

En aquest cas, hem de separar aquelles teories que estiguin relacionades amb la instrucció, més properes a l’ensenyament, de les que ho estiguin amb les d’aprenentatge.

Passem a descriure els models de concreció en funció dels eixos de les teories d’aprenentatge.

BLOC 1: Tipus d’aprenentatge

Hi ha teories que es formulen en funció del tipus d’aprenentatge. Cada teoria aborda aspectes diferents de les actituds i conceptes que es poden assolir.

BLOC 2: Control de l’aprenentatge

Qui estableix els objectius finals de l’aprenentatge?
En alguns casos, diuen que els alumnes han den portar el control. En d’altres casos, pensen que el docent i/o el curriculum extern és qui ha de portar la línia.

Qui determina la forma en què es porten a terme els objectius?

La direcció del centre, el departament d'educació, els alumnes.

El control de l'aprenentatge també fa referència a aquells recursos, continguts, activitats,...

BLOC 3: Direcció de l'aprenentatge

La direcció de l'aprenentatge pot ser cap a temes més generals (centre d'interés, projecte,...) o a temes més específics.

BLOC 4: Interaccions

Procés d'aprenentatge basat en, principalment, el paper educand-educador, educand-educand. Es tracta d'un context compartit. El paper educand-educand i educador.educand inclou el concepte d'andamiatge, propi de la teoria de Vigotsky i que es un tema molt important en etapes d'educació inicial.

BLOC 5: Tipus d'agrupament per aprendre

En funció dels agrupaments que es facin, el ritme d'aprenentatge canviarà: grups grans, grups petits,...

BLOC 6: Suport a l'aprenentatge

Condicions que donen forces i/o suport al desenvolupament de l'aprenentatge. Per exemple, el suport emocional....

Quin sentit se li pot donar a l’acció educativa?

En primer lloc, el sentit que se li pot donar a l'educació rau en la significació de la mateixa. És a dir, en el moment en què es dóna significat a l'educació podrem començar a veure quin sentit té per ella mateixa.

A educar se li poden donar molts sentits però, segons l'obra de La mediación pedagògica (Gutiérrez, Fco; Prieto, Daniel) poden ser els següents:

1. Educar per la incertesa:

"Educar para interrogar en forma permanente a la realidad cada día y, por lo tanto, no enseñar a inculcar respuestas"

"Educar para localizar, reconocer, procesar y utilizar información"

"Educar para resolver problemas"

"Educar para saber reconocer las propuestas mágicas de dertidumbre, para desmitificarlas y resignificarlas"

"Educar para crear, recrear y utilizar recursos tecnológicos de escala humana"

2. Educar per gaudir de la vida

3. Educar per la significació

4. Educar per l'expressió:

"Sin expresión no hay educación"

5. Educar per conviure:

"Educar para (...) entreayudarnos, (...) todo aprendizaje es un interaprendizaje"

6. Educar per apropiar-se de la història i de la cultura

Quines modalitats generals podem diferenciar ?

La didàctica és una disciplina inclosa en les ciències de l'educació. Concretament, és una disciplina pròpia de de les ciències estrictament pedagògiques, nuclears. En aquesta subclassificació podem trobar alhora les diferents modalitats de la didàctica: la didàctica general, la didàctiaca diferencial, la didàctica especial (didàctiques específiques) i la tecnología didàctica.

En primer lloc, la didàctica general és aquella que s'ocupa dels principis generals i les normes per a dirigir el procés d'ensenyament-aprenentatge per arribar als objectius educatius. Ofereix models i visió de conjunt en la totalitat de l'objecte d'estudi. La seva funció no és l'aplicació immediata a l'ensenyament sinó analitzar críticament les grans corrents del pensament didàctic i les tendències predominants en l'ensenyament d'avui dia.

En segon lloc, la didàctica diferencial és la que fa les adaptacions necessàries a cada cas. En aquest cas, la didàctica ha de donar resposta als problemes derivats de la diversitat de l'alumnat.

En últim lloc, les didàctiques específiques tracten d'aplicar les normes didàctiques elaborades per la didàctica general a cada una de les matèries i/o camps d'estudi.