Quines són les finalitats de la didàctica?

En aquest apartat desciurem quines són les finalitats de la didàctica.

La didàctica esdevé una disciplina amb doble finalitat, tal i com autors com Zabalza (1990, 54), Bolívar (1995, 110) i Ulijens (1997, 112) posen de manifest. Aquestes dues finalitats rauen en la necessitat de distinguir entre les finalitats teòriques i les finalitats pràctiques de la didàctia que, com ja hem vist anteriorment, estan sempre necessàriament unides per a la construcció d'una didàctica útil, eficaç i mundana.

Les dues finalitats de la didàctica són: finalitat teòrica i finalitat pràctica

La finalitat teòrica

La finalitat teòrica de la didàctica tracta de descriure i explicar millor el seu objecte d'estudi, és a dir, el procés d'ensenyament-aprenentatge. Per a aquesta descripció, la didàctica cal que no prengui por al seu objecte d'estudi i l'afronti de cara.

No obstant, en aquest procés de descripció i explicació també es pot incloue la voluntat d'interpretar, on també caldrà que la didàctica es distancii de l'estudi i pugui reflexionar i aclarir els dubtes davant aquest estudi.

La finalitat pràctica

La finalitat pràctica de la didàctica consisteix en regular i dirigir en la pràctica el procés d'ensenyament-aprenentatge. Es tracta d'elaborar propostes d'acció, intervindre per transformar la realitat. Aquesta dimensió és totalment normativa i pràctica. Aquesta intervenció té molts objectius diferents, tot i que principalment vol provocar en l'alumnat la seva formació intel·lectual. A banda d'aquesta formació, vol aprofundir en el desenvolupament cognitiu de l'alumne per aconseguir que aprengui a aprendre. Per aquest motiu, la finalitat pràctica de la didàctica pretén ensenyar a utilitzar conscientment i intel·ligent les possibilitats de cadascú en el seu propi aprenentatge. Per tant, la cultura bàsica i el desenvolupament de les competències necessàries per augmentar-la constitueixen la formació intel·lectual, objectiu que ha d'aconseguir l'activitat didàctica.

Alhora també podríem definir les finalitats de l'educació segons La mediaciación Pedagógica (Prieto, Daniel; Gutiérrez, Francisco) són:

Educar per la incertesa

Educar per gaudir de la vida

Educar per la significació

Educar per l'expressió

Educar per conviure

Educar per apropiarse de la història i de la cultura

Què és la Didàctica? A quins àmbits s’aplica? Quines respostes esperem que ens doni?

El concepte de didàctica és, com la major part de definicions, una idea sotmesa a canvis i variacions en funció de la perspectiva amb que s’exposa. En el text de Mallart podem veure com les definicions d’autors reconeguts en l’estudi d’aquesta ciència tenen punts en comú i es recullen en una de les més integradores: La didàctica és la ciència de l’educació que estudia i intervé en el procés d’ensenyament-aprenentatge amb la finalitat d’obtenir la formació intel·lectual. (Mallart, 2001).

Alhora, les definicions poden tenir origen en l’objectiu d’estudi que té aquesta ciència. En el cas de Dolch cita que la didàctica és la ciència de l’aprenentatge i de l’ensenyament en general (Dolch, 1952). En aquesta línia defineix l’objecte de la didàctica Fernández Huerta com les decisions normatives que porten a l’aprenentatge gràcies a l’ajuda dels mètodes d’ensenyament (Fernández Huerta, 1985, 27).
Des del punt de vista de la relació entre ensenyament i aprenentatge, Escudero parla de la didàctica com la ciència que té per objecte l’organització i orientació de situacions d’ensenyament-aprenentatge de caràcter instructiu, tendents a la formació de l’individu en estreta dependència de la seva educació integral. (Escudero, 1980, 117).

En qualsevol cas, la didàctica té uns àmbits d’actuació i unes finalitats que van més enllà de les definicions per autor, tot i que es vegin afectades per la situació històrica del moment.

Els principals àmbits d'actuació de la didàctica venen determinats principalment per la seva naturalesa curricular: l'educació formal i la no-formal estan més donades a una planificació curricular, mentre que l'educació informal no és tant. No obstant, donada la importància per igual de cadascuna de les tres modalitats, hem de recòrrer al concepte d'educació permanent per aconseguir una convergència dels tres àmbits.

En primer lloc, en l'ambit més formal pretén donar una sèrie de respostes orientades a representar una síntesi que seran els continguts necessaris per a la vida social.

En segon lloc, l'àmbit no-formal pretén donar algún nivell d'aprenentatge extraescolar. Les respostes bàsiques que esperem és que sàpiga trobar talents o qualitats que en l'educació formal poden passar per alt.

En tercer i últim lloc, l'educació informal, tot i no poder tenir una planificació ni un ordre pretén donar aquelles eines que inconscientment a la vida ordinària ens venen donades per situacions educatives i que poden esdevenir de vital importància per al desenvolupament i la construcció de la cognició.

UNA EXPERIÈNCIA MOLT DIDÀCTICA: La visita als campaments de refugiats

És el vuitè any d'experiència i ja es consolida com a una vivència amb una profunditat didàctica considerable.

Ens situem a l'IES Ramon Berenguer IV, de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona). Aquest institut va engegar, ara fa vuit anys, un projecte de sensibilització educativa amb alumnes de la secundària obligatòria del seu centre.

Aquest projecte de sensibilització consisteix en la visita al campament de refugiats saharauis de Dajla, al desert del Sàhara del territori argelí. Aquest campament és el que, per situació allunyada del centre neuràlgic de l'ajuda humanitària, rep menys suport internacional.

En el marc d'aquest campament i donada la naturalesa de centre educatiu, alumnes de Batxillerat i ex-alumnes de l'IES realitzen un viatge on el principial objeciu és l'aportació personal i educativa del mateix.

Al llarg de la preparació del viatge, els alumnes s'encarreguen de recollir el material escolar, material informàtic i sanitari que es demana des del propi campament. El contacte des de ja fa uns anys ha permès que el projecte es centrès en les necessitats específiques dels refugiats. Per aquest motiu, un dels col·lectius més desfavorits en aquesta situació són els nens i les persones grans. Aquesta consideració va ser la impulsora de l'actual projecte.

El PROJECTE DEL CENTRE

El projecte del centre es basa en l'aportació de material a les escoles i la conseqüent realització d'activitats lúdiques, didàctiques i pedagògiques amb els nens de les escoles.

En l'organització del temps, al matí es preparen per assistir a les escoles d'educació primària i a les d'educació especial: escola de cecs, escola de disminució i escola de dones.

En cadascuna de les escoles es realitzen activitats que prèviament han estat preparades a Santa Coloma per un grup de treball que ha organitzat aquestes activitats amb cura.

Les tardes s'aprofiten per fer activitats amb els nens als espais d'educació en el lleure. Els saharauis tenen uns anomenats Centros Recreativos on els nens i nenes acuden després de l'escola per jugar i per trobar-se amb els amics. Aprofitant aquest marc, els alumnes de l'IES preparen activitats amb materials difícils d'aconseguir allà per impulsar noves formes de joc.

Alhora, els alumnes conviuen amb els refugiats a les seves haimes. Les haimes són una mena de tenda de pell de camell i cabra que fa el servei de casa dels saharauis que són al desert. En aquestes cases hi viuen durant uns dies alumnes, professors i saharauis i comparteixen cultura i bons moments. Entre aquests, podem veure com comparteixen el ritual del té, una beguda i una tradició típica saharaui.

Aquests moments de convivència entre cultures i d'organització amb la pròpia aporten un gran sentit a l'acció educativa. Els resultats que el projecte evoca sobre els participants és molt interessant i engrescador alhora. En aquests moments veus com l'educació planteja, un cop més, un paper humà i humanista de la seva naturalesa.

Els elements de convivència, a mode de treball de camp ( i quin camp!) és un dels elements més innovadors que aporta el projecte. Alhora, tota la organització dóna una autonomia als alumnes que no es pot aconseguir a altres àmbits de la vida escolar i, sobretot, la vivència de prop d'una realitat de la que som conscients que hi és però no de la seva dimensió és el fet educatiu més innovador, emmocionant i emprenedor que un IES es pot plantejar.