Francesc Ferrer i Guàrdia: Biografia

Biografia

Ferrer va néixer a Alella (Maresme) el 10 de gener de 1859. Pertanyia a una família de petits propietaris rurals, catòlics i monàrquics.

Per diverses raons familiars, Ferrer va anar a viure a Barcelona i va entrar a treballar amb un comerciant de farina de Sant Martí de Provençals. Encara no tenia quinze anys quan el comerciant li va inscriure en classes nocturnes, iniciant-li en els ideals republicans. Durant la I República, el jove Ferrer va participar amb entusiasme en experiències d'educació popular. Durant els anys següents el jove autodidacta va estudiar a fons l'ideari de Pi i Margall i va conèixer les doctrines dels internacionalistas.

S'exilià a París, on va residir des de 1886 fins a 1901. En París va ser secretari de Ruiz Zorrilla i professor d'espanyol. Durant aquests anys, Ferrer va treballar en el projecte educatiu de l'Escola Moderna i en l'any 1901 es va dedicar a preparar el llançament de l'Escola.

L'èxit de l'Escola i la fama dels mètodes va multiplicar els centres racionalistes per tot l'estat. Aquesta Escola va interessar a les societats obreres i populars -no necessàriament anarquistes- perquè era l'alternativa al control del moment de l'Esglèsia.

La ideologia ferreriana dels anys vuitanta i de principis dels noranta és republicana. Concretament Ferrer és adepte al Partit Republicà Progressista de Ruiz Zorrilla. Evolucionarà posteriorment en un sentit anarquista: participa a fons en la campanya per a l'alliberament dels presos d'Alcalá de la Vall i en la creació del nucli sindicalista barceloní de Solidaritat Obrera. Era un partidari resolt de la vaga general i de l'any 1901 al 1903 subvencionarà un periòdic amb aquest mateix nom. Els seus articles en "La Vaga General" recullen la concepció llibertària de la vaga general com preludi de la revolució social la concepció de la qual va més enllà de la simple proclamació de la República. El dia 31 de Maig de 1906, dia de les noces del rei Alfonso XIII, un fet va omplir d'estupor el país: quan la comitiva real passava pel carrer Major madrilenya, el sabadellense Mateo Morral va llançar una bomba que va provocar la mort de vint-i-tres persones. Dos dies més tard era arrestat a Barcelona el director de l'Escola Moderna de la qual el jove anarquista era bibliotecari. Francisco Ferrer va ser acusat de complicitat però els tribunals no van poder provar cap càrrec i, després d'un any a la presó, va ser alliberat el 12 de juny.

Ferrer va estat recolzat per molts moviments republicans i anarquistes, tot i que la pròpia Escola va ser la forma que va tenir la dreta per jutjar-lo:

" L'Escola Moderna és un centre de propaganda ácrata, i la propaganda ácrata genera necessàriament l'acció terrorista. Per força Ferrer va ser còmplice de Morral, com ho havia estat d'altres actes terroristes anteriors."

El nom de Ferrer va lligat als esdeveniments populars de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909) i a la seva repressió. Va ser, de fet, la víctima més significativa i el principal cap de turc. Els arguments que no havien triomfat en l'any 1906, ho feien aquesta vegada: Francisco Ferrer va ser condemnat a mort i executat després d'un tèrbol consell de guerra. Moria en Montjuïc el 13 d'octubre de 1909. Mai es va demostrar que fos culpable del que se li imputava. La seva mort interessava a la dreta ultramontana i a l'estament militar

Uns dies després de la seva mort, les paraules pronunciades per Piotr Kropotkin a Londres quedaran com a record del pedagog català:

"Now he is dead, but it is our duty to resumeix his work, to continue it, to spread it, to attack all the fetishes which keep mankind under the joke of state, capitalism and superstition".

Monument a Ferrer i Guàrdia