Francesc Ferrer i Guàrdia: El projecte Educatiu

Projecte Educatiu

Durant els anys de militància política, Ferrer va treballar en el projecte educatiu de l'Escola Moderna i l'any 1901 prepara el llançament de l'escola. L'èxit de l'Escola i la fama dels mètodes que es feien servir va provocar que s'ampliessin a tot el territori espanyol aquest tipus d'escoles racionalistes, tot aprofitant el moment polític per renovar l'escola pública vers el control de l'Esglèsia sobre aquesta. Aquesta circumstància despertà l'interés de molts habitants de les societats obreres i populars pels plans escolars i els llibre de l'Escola Moderna.

Ferrer demanava una educació basada en l'evolució real i psicològica del nen i individualitzada per cada nen. Volia l'aplicació dels avenços en la psicologia infantil al favor dels propis nens i del desenvolupament espontani de les seves facultats, a fi que poguessin buscar lliurement la satisfacció de les seves necessitats físiques, intel·lectuals i morals. L'Escola Moderna proposava, a més, una educació basada metodològicament en l'ajuda mútua, en la solidaritat entre els homes i la crítica de les injustícies mitjançant l'estudi dels mecanismes i les condicions que les fan possibles.

En el moment d'obrir la primera Escola Moderna, en realitat existia ja certa tradició en els ambients del pensament humanista i progressista de la Catalunya: la fundació d'escoles laiques, molt vinculades al lliurepensament, al republicanisme i a les societats obreres, no era una iniciativa massa exòtica.

L'Escola Moderna estava fonamentada en l'educació integral i en la coeducación -de sexes i de classes socials (posició molt atrevida per a l'època, per ambdues qüestions). Segons Ferrer i Guàrdia, aquests pilars podien trencar el mur del dogmatisme intel·lectual i de la falsa moral imposada a cop d'autoritat, convertint-se en un nucli de permanent promoció de l'emancipació social.

Bona part dels ambients llibertaris confiaven en el treball en pro de la renovació educativa com instrument definitiu que abatria els prejudicis i permetria aconseguir l'objectiu d'una societat lliure, justa i fraterna. La pedra de toc és l'aprenentatge de la llibertat en la llibertat, mitjançant la via de la raó personal. El mitjà natural d'aquesta via, l'única que es basa en l'afirmació de l'autonomia del subjecte com condició de possibilitat del fet mateix de l'educació és, evidentment, la laicitat. Francisco Ferrer Guàrdia : "L'ensenyament racionalista pot i ha de discutir-lo tot, situant prèviament als nens sobre la via àmplia i directa de la investigació personal"

Ferrer Guàrdia, impulsor i ànima de l'Escola Moderna, havia connectat amb l'esperit de la renovació pedagògica per mitjà de les idees de Paul Robin -teòric de l'educació integral- en els seus anys d'exili a França. Després del frustrat intent de pronunciament republicà de Santa Coloma de Farners -inspirat per Manuel Ruiz Zorrilla- de 1886, Ferrer s'exilia i viu a França fins al mateix any 1901. Allí començarà la seva experiència docent, en els Cursos Comercials del Gran Orient de França, i com professor de llengua castellana. L'objectiu de fundar una Escola a Barcelona és, doncs, un fet que podrà materialitzar-se immediatament.

El concepte de Paul Robin d'educació integral, que engloba de manera simultània els components intel·lectual, físic, ètic, estètic i emocional de la personalitat i que no separa el món de l'estudi del món del treball, es barrejarà amb la defensa del mètode intuïtiu, inspirat en les teories de J.H. Pestalozzi i de F. Fröbel, que pretén obtenir el desenvolupament harmònic i progressiu de les facultats i aptituds naturals dels nens. Nens i nenes han de descobrir la realitat directament, no conformant-se amb allò que pugui dir-se, acadèmicament, sobre aquesta realitat. Sembla bastant clar que aquest tipus de procediments i d'expectatives han estat confirmats més tard per la pedagogia evolutiva de Jean Piaget. L'Escola Moderna van intentar donar forma a tot això:

"els nens i les nenes tindran una insòlita llibertat, es realitzaran exercicis, jocs i esplais a l'aire lliure, s'insistirà en l'equilibri amb l'entorn natural i amb el mitjà, en la higiene personal i social, desapareixeran els exàmens i els premis i els càstigs. Els alumnes visitaran centres de treball -les fàbriques tèxtils de Sabadell, especialment- i faran excursions d'exploració. Les redaccions i els comentaris d'aquestes vivències per part dels seus mateixos protagonistes es convertiran en un dels eixos de l'aprenentatge. I això es farà extensiu a les famílies dels alumnes, mitjançant l'organització de conferències i xerrades dominicals."

Destaquem una reflexió feta per la redacció de la seva biografia per part de la Fundació que porta el seu nom:

"En l'actualitat, en un temps marcat per la necessitat de generar actituds d'obertura intel·lectual i de raonament crític que ens capacitin per a garbellar la informació sense manipulacions, i de respondre als reptes suscitats per la transformació tecnològica i social que ens conduïx cap a la denominada era de la comunicació, és imprescindible saber col·locar els processos d'accés i de transmissió del coneixement al servei del progrés ètic de la humanitat. Una formació d'aquest tipus, que no acaba mai, és la qual pot proporcionar un ensenyament laic i racionalista, constituïda en una de les eines imprescindibles per a construir una societat d'homes i dones no mediatizados i capaces de dirigir les seves pròpies destinacions, és a dir, de llaurar la seva llibertat i la seva felicitat"