El concepte de didàctica és, com la major part de definicions, una idea sotmesa a canvis i variacions en funció de la perspectiva amb que s’exposa. En el text de Mallart podem veure com les definicions d’autors reconeguts en l’estudi d’aquesta ciència tenen punts en comú i es recullen en una de les més integradores: La didàctica és la ciència de l’educació que estudia i intervé en el procés d’ensenyament-aprenentatge amb la finalitat d’obtenir la formació intel·lectual. (Mallart, 2001).
Alhora, les definicions poden tenir origen en l’objectiu d’estudi que té aquesta ciència. En el cas de Dolch cita que la didàctica és la ciència de l’aprenentatge i de l’ensenyament en general (Dolch, 1952). En aquesta línia defineix l’objecte de la didàctica Fernández Huerta com les decisions normatives que porten a l’aprenentatge gràcies a l’ajuda dels mètodes d’ensenyament (Fernández Huerta, 1985, 27).
Des del punt de vista de la relació entre ensenyament i aprenentatge, Escudero parla de la didàctica com la ciència que té per objecte l’organització i orientació de situacions d’ensenyament-aprenentatge de caràcter instructiu, tendents a la formació de l’individu en estreta dependència de la seva educació integral. (Escudero, 1980, 117).
Des del punt de vista de la relació entre ensenyament i aprenentatge, Escudero parla de la didàctica com la ciència que té per objecte l’organització i orientació de situacions d’ensenyament-aprenentatge de caràcter instructiu, tendents a la formació de l’individu en estreta dependència de la seva educació integral. (Escudero, 1980, 117).
En qualsevol cas, la didàctica té uns àmbits d’actuació i unes finalitats que van més enllà de les definicions per autor, tot i que es vegin afectades per la situació històrica del moment.
Els principals àmbits d'actuació de la didàctica venen determinats principalment per la seva naturalesa curricular: l'educació formal i la no-formal estan més donades a una planificació curricular, mentre que l'educació informal no és tant. No obstant, donada la importància per igual de cadascuna de les tres modalitats, hem de recòrrer al concepte d'educació permanent per aconseguir una convergència dels tres àmbits.
En primer lloc, en l'ambit més formal pretén donar una sèrie de respostes orientades a representar una síntesi que seran els continguts necessaris per a la vida social.
En segon lloc, l'àmbit no-formal pretén donar algún nivell d'aprenentatge extraescolar. Les respostes bàsiques que esperem és que sàpiga trobar talents o qualitats que en l'educació formal poden passar per alt.
En tercer i últim lloc, l'educació informal, tot i no poder tenir una planificació ni un ordre pretén donar aquelles eines que inconscientment a la vida ordinària ens venen donades per situacions educatives i que poden esdevenir de vital importància per al desenvolupament i la construcció de la cognició.
No hay comentarios:
Publicar un comentario